Novetats! Qui som? Productes ! Marques! Com arribar? Club ! Vols comprar ? Oulet!

Producte de la setmana

Parts de la bicicleta

Les bicicletes tenen diversos components segons la seva funció, podent-se diferenciar entre la base que seria el quadre i la forquilla, la transmissió que serien els pedals, bieles, eix de pedalier, plats, cadena, cassette, desviador, canvi, les rodes i les cobertes i finalment les parts dirigides al control com son la direcció, potencia, manillar, manetes de canvis i frens, punys, cables i fundes, seient i tija de seient.

En funció del tipus de bicicleta que sigui portarà també algún tipus d’accessori específic com son els parafangs, llums, caballet, timbre o els més comuns portabidons.

Quadre: Base sobre la qual es coloquen tots els components que formen la bicicleta, generalment son d’alumini, proliferant bastant la fibra de carbono, i quedant l’hacer per als models més senzills, també es poden trovar algunes “perles” en titani o Magnesi. De la seva forma i mides dependrà l’ús que se li pugui donar, ja que per a totes les modalitats practicables es fan servir quadres força diferents, partint de la diferencia principal que es el quadre totalmen rígid o l’ús de suspensió a la roda del darrera, els suports per a determinats tipus de frens o canvis, i especialment el tamany de la roda del darrera, variant entre 12 i 29’ (equivalent a carretera).

Forquilla: Part “vital” del nostre control de la bicicleta, de la seva rigideç dependrà la nostre seguretat al dirigir la bicicleta, les rígides d’alumini, titani o fibra de carbono son les usades per a carretera i d’hacer les de rodes petites, havent-hi també versions específiques de suspensió per a aquests casos. La gran majoria de bicicletes de muntanya usen forquilles de suspensió, variant el sistema usat (aire, oli o molles), recorregut entre 8 i 20 cm. i les prestacions (plataforma estable, bloqueix, canvi de recorregut, etc) segons la modalitat realitzada. Habitualment son de 1-1/8’ tot i que per als usos exigents i determinades marques usen 1,5’ que juntament amb la forquilla, quadre, direcció i potencia han de ser específics.

Direcció: Peça d’alumini, hacer o titani quasi inapreciable a la vista situada entre la forquilla i el quadre, habitualment està composada per 2 coixinets sellats (1 a la part superior i l’altre a la par inferior) de forma que qualsevol moviment que li transmetem amb la direcció del manillar fagi girar la roda devantera. Habitualment son de 1-1/8’ tot i que per als usos més exigents i determinades marques usen 1,5’ que juntament amb el quadre, forquilla i potencia han de ser específics, antigament eran de 1’ i anaven roscades al tub superior de la forquilla, la tendencia es dirigeix a integrarles al tub de direcció del quadre de forma que s’estalvia la part que allotja els coixinets al interior del quadre amb el conseqüent estalvi de pes.

Aranya de direcció: Mecanisme situat a l’interior del tub de direcció a la part superior gracies al qual s’ajusta les possibles holgures de la direcció.

Potencia: Peça d’alumini o carbono que uneix el manillar amb la part superior de la forquilla, just per sobre de la direcció. El més recomanable es que tingui la tapa frontal desmontable i el sistema desubjecció a la forquilla sigui amb 2 cargols allen. Habitualment son de 1-1/8’ tot i que per als usos mes exigents i determinades marques usen 1,5’ que juntament amb la forquilla, direcció i quadre han de ser específics.

Manillar: Peça d’alumini o fibra de carbono que suporta el nostre pes alhora que transmet les nostres intencions a la roda devantera gracies a la direcció i la forquilla, per a MTB hi ha 2 tipus molt diferenciats, els plans usats per a XC i els de doble alçada que permeten més control. Per a carretera o ciclocross s’utilitcen els manillars cargolats avall i per a contrarrellotge i triathlon a aquests sels hi afegeix la extensió central que permet adoptar una possició més aerodinàmica.

Manetes de canvi: Part composada per uns trinquets interns juntament amb unes palanques o un puny giratori situats al manillar que accionant-les es tensa o allibera cable per a que a l’altre extrem es canvïi de plat o cassette. Els de desviador tenen 2 o 3 posicions i els del cassette pot variar entre 7, 8 o 9 posicions per a MTB com 9 o 10 per a carretera. Aquestes manetes poden estar integrats amb les dels frens.

Manetes de fre: Palanques situades al manillar juntament amb els pulsadors de canvi (que poden estar integrats)accionant els frens amb el seu moviment ja sigui a través de cable o sistema hidràulic.

Punys: Peça originalment d’espuma per a oferir el màxim de comoditat, actualment hi ha molta més varietat de goma, inclús amb 1 o 2 cargols als extrems per a fixar-los al manillar més fort, dels quals dependrà en part la nostre comoditat ja que es el primer contacte que ens uneix a la bicicleta. Les bicicletes de carretera usen cinta de manillar específica enlloc d’aquests punys.

Acoples: Peces d’alumini, titani o fibra de carbono que situats als extrems del manillar de MTB (generalment plà) ofereixen més possibilitats de col·locació de les mans per a tindre millor control de la bicicleta en determinades situacions, especialment les pujades amb més desnivell.

Frens: Mecanisme mitjançant el qual detindrem el gir de les rodes al accionar les manetes de fre, ja siguin mecàniques (cable) o hidràuliques (oli) de forma que a l’altre extrem de la funda es tanquin les pastilles de fre contra la llanta o el disc. Els frens de disc necessiten els suports especials tant al quadre o forquilla com al carret que es a on anirà col·locat el disc, els V-Brake com tots els demès actuen sobre la llanta i reben aquest nom per la seva forma allargada, son la evolució dels Cantilevers, més curts i curvats cap a l’exterior dels pivots. Per a MTB i trial també s’utilitcen els frens hidràulics a la llanta. Per a carretera i BMX es fan servir els U-Brakes que com el seu nom indica tenen forma de U invertida al voltant exterior del neumátic, també hi ha mecanismes molt senzills que incorporen el fre de tambor en ocasions juntament als canvis a l’interior del carret.

Tija de seient: Suport del seient generalment d’alumini o fibra de carbono, havent-ne també de titani, pot ser recta o enraderida uns milimetres, generalment per a seients de 2 rails en el diametre que correspongui al quadre.

Abraçadera de la tija: Peça circular generalment d’alumini que gracies a una tanca ràpida o un cargol allen aprisiona la part superior del tub vertical a la unió amb els tirants i el tub horitzontal de forma que la tija de seient queda fixada al quadre, poguent-se regular en alçada quan la abraçadera no està apretada.

Seient: Part de la bicicleta sobre la que majoritariament reposarà el nostre pes mentres no estiguem de peu circulant, de forma que per a tindre la major comoditat té una part acolchada que pot estar omplerta de materials con el gel per a ser més cómode, tindre una obertura central per a previndre problemes de próstata, disseny específic per a noies o inclús hi ha models dissenyats per a soportar unicament la zona perineal. La gran majoria tenen 2 rails de titani o hacer que fan de unió amb la tija del seient, havent-ne alguns que usen un sistema central dentat juntament amb la seva tija de seient específica.

Pedalier: Conjunt format per l’eix de pedalier, les bieles i els plats.

Eix de pedalier: Peça que a simple vista no es veu ja que està situada dintre del quadre entre les bieles, es tant simple com un eix de titani, alumini o acer que mitjançant uns coixinets col·locats al interior d’unes cassoletes o un cartutxo tancat del mateix mmaterial i roscat al quadre, permet el suau gir de les bieles per a transmetre la nostre força a la roda del darrera. També es pot trobar mecanismes juntament a les bieles que anul·len el punt mort de la part superior de les bieles, avançant l’eix alternativament al temps que gira la biela que es troba al punt superior 5º de forma que s’aprofita el 100 % de l’esforç.

Bieles: Peça d’alumini o fibra de carbono col·locada sobre l’eix de pedalier a la qual trobarem els plats per l’interior de la biela dreta (també a la esquerra en els tandems) i els pedals a l’extrem exterior. Alguns models ja incorporen l’eix del pedalier (sense coixinets ni cassoletes) per a alleugerir alhora que s’incrementa la rigideç del conjunt, sistema heretat dels més robustos usats per a les modalitats més exigents, en aquests casos anomenats de 3 peces i fabricats en hacer.

Plats: Planxes circulars amb la part interior moldejada fent la forma dels rebaixos necessaris per al pas de la cadena i els anclatges a les bieles i part exterior dentada depenent la quantitat de dents del tipus de plat que sigui, habitualment construïts en alumini, també es poden trobar els més petits en hacer i per a les bicicletes més lleugeres en titani o fibra de carbono. Alguns estudis han demostrat l’increment d’eficacia resultant de la ovalació exterior dels plats, feta de la forma correcta, amb el resultat d’haver de fer un esforç menor en el punt en que es menys convenient per als genolls.

Guiacadenes: Conjunt de peces d’alumini, plàstic o fibra de carbono formant una guia que no permet “descavalcar” la cadena del plat tant per la part superior com inferior. Generalmennnt son montats per a DH o DS/4X per a poguer usar amb 9 corones del cassette tot i que també hi ha versions per a doble plat pensades en el Fr i el AM o AMLT donat que permeten l’ús dels plats petit i mitjà.

Pedals: Nexe de conexió entre els nostres peus i la transmissió, hi ha 2 tipus ben diferenciats, els de plataforma a on simplement s’ha d’arrepenjar els peus i gracies a unes petites puntes es subjecten a la sola del calçat poguent tindre també punteres o calapeus que “ajudin” a la col·locació correcta dels peus, i per a treure el màxim rendiment possible alhora que ajuda a controlar millor son els pedals automàtics grácies al mecanisme que permet el enganche ràpid amb unes sabatilles específiques.

Desviador : Peça d’alumini col·locada al tub vertical del quadre o subjecta a l’eix de pedalier segons el tipus de quadre, gracies al qual al accionar la maneta esquerra de canvi es possible el variar el plat pel que gira la cadena aprofitant els rebaixos que disposa el plat per a aquest efecte.

Canvi : Peça col·locada a la unió entre la vaina i els tirants del quadre a la puntera dreta, just per sota de l’encaix de la roda del darrera. Construït en alumini amb algunes parts de titani o carbono en els millors models per a alleugerir pes, té situades 2 ruletes dentades mitjançant les quals al accionar la maneta dreta de canvi s’encamina la cadena al cassette i movent la part superior en forma de paral·lel·logram s’apropa o distancia seguint la variació de tamany de les diferents corones del cassette.

Cadena : Conjunt de peces petitess d’hacer i en alguns casos titani diferenciades entre les que formen la part exterior i la interior de tal manera que permeten els girs necessaris per a encaixar amb la forma dels plats, corones del cassette i les politges del canvi així com la tol·lerancia lateral per a poguer “descavalcar” d’aquests variant així el “desarrollo” engranat per a avançar, transmetent tota la força aplicada als plats pels pedals cap a la roda del darrera per el cassette.

Cassette : Grup d’entre 7 i 10 corones o pinyons d’alumini amb titani en els millors models, de diferents dentats sobre els que gira la cadena transmetent així la força aplicada als pedals cap a la roda.

Pinyó: Corona única situada sobre el nucli del carret la qual transmet la força rebuda per la cadena cap a la roda en els casos de S/S ja que el fet de montar una sola corona sol anar lligat a l’ús de 1 sol plat.

Roda : Conjunt format per els carrets, raids, llanta, fons de llanta, coberta i càmara. Per a treure el màxim profit aerodinàmic en ocasions es monten rodes lenticulars, es a dir amb els laterals plans enlloc dels raids.

Carrets : Conjunt de peces situades a la part central de les rodes format per l’eix, els coixinets, el cos exterior, les tanques i el nucli en el cas del carret del darrera. Sobre el cos del carret es situen els raids, sobre el nucli el cassette o pinyò i la tanca ràpida o de cargol fixa l’eix a les punteres del quadre de forma que la roda giri llibrement.

Raids : Nexe d’unió entre els carrets i les llantes, ajustables graciess als capçals, poden ser d’acer o de titani i en cassos excepcionals de fibra de carbono.

Llantes : Segons el seu tamany son una perfecta referéncia per a sapiguer de quin tipus de bicicleta es tracta. Generalment construïdes en alumini, actualment proliferen els models de fibra de carbono especialment per als models de carretera. De la seva forma dependrà la possibilitat de montar cobertes Tubeless.

Fons de llanta: Protector situat entre la llanta i la càmara per a protegirla de possibles danys provocats per els forats dels capçals dels raids. Els més recomanables son els de tela autoadhesius.

Càmares : Situades a la part interior de les cobertes poden ser una part que passi totalment desapercebuda si tot està ben ajustat o la part que ens fagi recordar aquell trajecte per la quantitat de vegades que es poden punxar o pessigar entre la coberta i la llanta, Hi ha 2 tipus de vàlvules mitjançantles quals s’introdueix l’aire al seu interior, les de tipus Schreader o gran i les Presta o fines, en determinats casos es recomanable l’ús de líquids antipunxades al seu interior.

Cobertes : El taquejat de les cobertes o la part rodadora en el cas de les de carretera o “slicks” son la única part que està permanentment en contacte amb el terra, exceptuant les ocasions puntuals a les quals alguna de les rodes es trobi a l’aire per una irregularitat del terreny. Depenent del seu ús tindràn el taquejat disposat d’una forma direccional (generalment per la roda devantera) o traccional (generalment per a la roda del darrera), diferent amplaria (les més amples oferiràn més resistencia a canvi de millor agarre), diferent carcasa (les carcasses més gruixudes son més resistents però pesan més)o diferent compost especialment enles cobertes per a DH i DS/4X. Les cobertes tradicionals (per càmara) poden tindre els laterals d’acerr o de Kevlar, havent-hi la tendencia al Tubeless que juntament amb un líquid sellador i la llanta especial permet prescindre de la càmara i circular a menys pressió d’aire millorant algunes prestacions.

Cables i fundes : Peces que transmeten les ordres de fre o canvi que li donem mitjançant les manetes. Els cables son generalment d’hacer tot i que hi ha alguns models de Kevlar o fibra de carbono, les fundes generalment son d’hacer recobert de plàstic amb l’interior de Teflon per a millorar lasuavitat, havent models formats per petits cilindres metal·lics que juntament amb unes peces esfériques permeten el normal moviment al girar el manillar o les suspensions.

Protectors : Petites peces generalment de neoprè, vinil o fibra de carbono que col·locat estrategicament als punts del quadre el salven dels impactes que pateix per la cadena, fundes o objectes que s’aixequen del camí al trepitjar-los, impactant amb el tub diagonal. Altres tipus de protectors també poden protegir les suspensions prevenint posibles “marques” que provoquin fugues d’aire o oli.

Vols conéixer més les bicicletes  o el ciclisme? HISTORIA, TIPUS DE BICICLETES, PARTS DE LA BICICLETA, EQUIPAMENT, MODALITATS, COMPETICIONS, GLOSARI.

Si tens qualsevol dubte … Contacta amb nosaltres !